Cançons de rem i de vela, publicat el 1923, és un dels poemaris més rellevants i més populars de Josep M. de Sagarra. Les vint-i-tres cançons i les dues balades que conformen el volum són una mostra de l'estil ric, musical, cromàtic i del domini versificador de l'autor. La descripció del mar, de la terra, de la seva gent, dels sentiments i de les passions és plasmada per mitjà d'un lirisme de recursos sonors i de jocs retòrics, l'expressió dels quals ens arriba a través d'un llenguatge vigorós, espontani i directe.