Els animals són éssers que sovint ens acompanyen en la nostra aventura vital o que, només veure'ns, fugen esperitats. Aquells que comparteixen casa amb nosaltres, no són tan sols espectadors del que ens passa, sinó que esdevenen personatges importants en les nostres històries. Nosaltres els donem nom, els alimentem, amanyaguem el seu pelatge, i ells, a la seva manera, ens corresponen. Però els éssers humans som capaços de perdre la raó que ens diferencia d'ells.Maria Barbal explora les relacions entre humans i animals. La companyia, la compenetració, l'observació, el temor, l'afecte. Un recull de narracions amb un estil àgil i agut, sensible, que conforma un llibre particular, de gran bellesa. 

Maria Barbal (Tremp, 1949) es va donar a conèixer amb la novel·la Pedra de tartera (premis Joaquim Ruyra 1984 i Joan Crexells 1985), una fita de la narrativa catalana contemporània. Aquest llibre obre un cicle novel·lístic amb el Pallars nadiu de l'autora com a punt de referència, que també integren Mel i metzines (1990), Càmfora (premis de la Crítica 1992, Crítica Serra d'Or 1993 i Nacional de Literatura 1993) i País íntim (premi Prudenci Bertrana 2005). La seva obra com a novel·lista també comprèn els rellevants títols Escrivia cartes al cel (1996), Carrer Bolívia (1999), Bella edat (2003) i Emma (2008). Després del seu brillant debut com a autora de narracions amb La mort de Teresa (1986), ha publicat els volums de relats Ulleres de sol (1994) i Bari (1998).