Buidar la casa dels pares parteix de l’evocació i el records de les dues generacions anteriors a la poeta, els avis i els pares, i també la pèrdua del domicili familiar. S’hi expliciten absolutament tots els estadis del procés de dol i, finalment, emergeix un clam amorós a la vida, a la família, a les arrels, a la casa, als objectes, a la llengua…

«És una de les creacions elegíaques més perfectes i felices que conec dins la tradició lírica catalana moderna», D. Sam Abrams.