Blaus de porcellana és un poemari que pren forma d’elegia per capir una de les etapes més creatives i desbordants de la vida: l’adolescència. Per això, Riera no dubte en recórrer a proximitats carregades de memòria per escriure un poemari a tres bandes. Ell, desdoblat, de fet, en dos: l’home que ha travessat la cinquantena i el seu precursor adolescent; i Saixa, amb qui comparteix no només l’espai i l’ànsia de fixar la bellesa del paisatge mediterrani en una tela de pintura, sinó, sobretot, l’herència de tot allò que altres ja han pintat i dit sobre la vida.