Susanna Rafart  i Corominas és, actualment, una de les veus poètiques amb mésprestigi en el panorama de la lírica catalana. Alguns premis com el Senyoriu d’AusiàsMarch, el Joan Alcover de Palma, el Carles Riba o el Premi de la Crítica Serra d’Orde Narrativa Breu, avalen la seva trajectòria creativa, sempre guiada per una ambicióliterària que situa cada un dels seus llibres en la indiscutibilitat pel que fa a qualitat,bellesa i aposta estètica. Es va donar a conèixer amb el Premi Carles Riba l’any 2001,amb el llibre Pou de glaç. El van seguir els volums poètics Retrat en blanc i Baies. ila trilogia formada per L’ocell a la cendra (2010), La mà interior (2011) i La llumconstant (2015. En prosa, ha publicat els volums Un cor grec Memòria i notes d’unviatge (2006), Les tombes blanques. Contes de la Mediterrània (2008) i Gaspara i jo.Sobre l’amor. Retrat oval de Gaspara Stampa amb intervencions presents (2011),Crisàlide. Pastoral en Si Menor (2015), Dies d’agost. Notes i dies de terres properes(2017) i La fugida d’Urània (2018). Ha estat traduïda al castellà, l’italià, el búlgar i elfrancès, alhora que ha traduït a la nostra llengua autors com Yves Bonnefoy, DinoCampana, Leonardo da Vinci o Salvatore Quasimodo.Beatriu o la frontera neix de la necessitat de donar veu a una espera, la de la donaque contempla com l’ésser humà del segle XX ha travessat guerres i conflictes sensetrobar el seu nord. Neix també a partir d’una fotografia apareguda als diaris: un hometravessa una frontera avançant per un riu amb un infant en braços, tot fugint d’unaguerra. Aquesta eixida dels inferns no té retorn ni avançada. La veu de Beatriu és laveu per excel·lència, la veu que protegeix: el seu llenguatge malda per donar un sentita l’existència. Però aquest cop, la catàstrofe potser no podrà evitar-se i caldrà,finalment, acceptar-ne la ceguesa.