En els 35 anys de la mort de Primo Levi, una antologia de contes del màxim referent de la literatura testimonial sobre el Mal. Reuneix textos inèdits en català Auschwitz era l'alfa i l'omega de l'obra de Primo Levi: l'alfa, el 1947, amb Això és un home; l'omega, quaranta anys després, amb el seu darrer llibre, Els enfonsats i els salvats. Però Levi no va deixar mai de narrar el Lager i d'investigar-lo en les seves narracions. La paradoxal «ciutat tranquil·la» del camp de concentració s'esmuny en llocs i camins inesperats. Auschwitz, ciutat tranquil·la ens ofereix deu contes, emmarcats per dos poemes: dotze angles sorprenents i absorbents sobre la major tragèdia col·lectiva del segle XX. Els dotze textos que componen el llibre, s'adrecen als lectors d'avui, ja que l'inventari dels morts en va que Levi va elaborar, el món contemporani no el para d'actualitzar.

Biografía del autorPrimo Levi (Torí 1919-1987) va néixer en una família jueva instal·lada al Piemont. El 1941 es va llicenciar en ciències químiques a la Universitat de Torí. Després d'haver participat en la resistència del nord d'Itàlia, va ser capturar i deportat al camp de concentració d'Auschwitz. El 1945, després d'un atzarós viatge per Europa, va tornar a Torí, on va publicar el seu primer testimoniatge sobre els camps d'extermini, Si això és un home (1947). Més tard va aparèixer La treva (1963) i Els enfonsats i els salvats (1986), i els relats autobiogràfics El sistema periòdic (1975), tots ells publicats per Edicions 62.Teresa Muñoz Lloret (Barcelona, 1958) és llicenciada en Filologia Catalana. Treballa com a professora de Llengua i Literatura Catalanes a l'Institut Pere Calders de Cerdanyola del Vallès. Ha publicat estudis sobre literatura contemporània, en el camp de la narrativa (El conte des de 1968) i en el del teatre (Cinc peces en un acte, d'Emili Vilanova a Joan Oliver), i ha tingut cura de l'edició de textos (L'hostal de la Glòria, de Josep M. de Sagarra), entrevistes (de Mercè Rodoreda a Clarisme, 1933-1934) i correspondència (entre J. Ernest Martínez Ferrando i Hermínia Grau). Per a la redacció d'aquest "retrat de personatge en grup" ha tingut llargues converses amb Josep M. Castellet, a qui ja havia entrevistat prèviament en dues ocasions, per a una revista catalana i una d'italiana.