La lectura d’Aurèlia suposa una experiència literària límit, tal com ho va ser per al seu autor el fet de viure els episodis que s’hi relaten, desplaçats vers magnituds oníriques i visionàries que van més enllà de l’estricta realitat. A mig camí entre la novel·la curta i el poema en prosa, és una de les composicions més importants de Nerval, i al costat de Les flors del mal, Una temporada a l’infern i els Cants de Maldoror, la pedra fundacional de la literatura moderna. Segons Albert Béguin, un dels millors estudiosos del Romanticisme, «Aurèlia no es pot comparar amb cap altre llibre; no hi ha cap obra que estigui tan estretament vinculada a l’existència del seu autor». I en paraules de Jean Giraudoux, «Aurèlia és una lliçó suprema de poesia. El poeta és aquell que llegeix la seva vida, com si llegís una escriptura a l’inrevés, en un mirall, i li sap donar, amb aquesta reflexió que constitueix el talent, i la veritat literària, un ordre que aquella no sempre té». Obra sense precedents, ha inspirat, entre d’altres, tant Baudelaire com els simbolistes i els surrealistes.