_Atàviques feres_ és un poemari reflexiu i festiu alhora que aprofundeix en el pensament filosòfic sobre la vida com allò que pot ésser creat i experimentat a través del cos i del llenguatge. En aquest recorregut, la poeta reivindica el pensament de figures filosòfiques com Simone Weil i Hannah Arendt i les combina amb la imatge arquetípica recuperada de la dona salvatge, la dona llop, que comprèn tot un llinatge històric de dones que entenen la vida com allò que ha d'ésser viscut apassionadament i amb la ferma voluntat de comprendre.