La pedra seca és una tècnica constructiva, emprada per l'home des del neolític fins al present, que consisteix a col·locar, combinar i encaixar pedres, de mides diverses, sense cap altre material que les uneixi. El seu màxim exponent en el medi rural són els murs i les barraques o cabanes, que en el cas del Bages reben la denominació popular de "barraques de vinya". El present treball analitza i descriu les diferents tipologies d'aquesta arquitectura tradicional dins la comarca del Bages i també fa una reflexió sobre la seva presència històrica, física i dels seus constructors. Sembla que els antecedents d'aquestes construccions rurals bagenques són com a mínim d'època medieval a causa del creixement demogràfic que empeny l'home a augmentar la superfície de conreu i comporta progressivament la remodelació del paisatge. Les construccions en pedra seca bagenques són una barreja de construcció espontània, autòctona i influenciada pel xoc de cultures; una tradició condicionada per l'ús d'un material abundant en comú: la pedra. No serà fins a partir del segle XVII, XVIII i, sobretot, el XIX i primer terç del XX que aquestes construccions viuran la seva màxima expressió -coincidint amb l'arrencada de l'activitat agrària, sobretot vitivinícola, com ho demostra la gran quantitat d'edificacions modernes que s'han conservat.