Els teus dits fan flors primerenques de tot.  els teus cabells els estimen més les hores: una placidesa quecanta, tot dient (encara que l’amor no dura sinó un dia) no temis, anirem a festejar el maig. vaguen els teus llarguíssims peus fràgils. Sempre els teus ulls humits juguen a besar, la seva estranyesa diu molt; cantant (encara que l’amor no dura sinó un dia) a quina noia portes flors? És una cosa dolça i petita que els teus llavis siguin. Mort, a Tu et dic rica més enllà del desig si t’apoderes d’això i perds la resta. (encara que l’amor no dura sinó un dia i la vida és no res, no s’acabaran els besos).