Aquest llibre pretén d’aprofundir en tres aspectes sobresortints de la vida d’Antoni M. Alcover: la dedicació als estudis dialectològics, la seva concepció de la gramàtica i l’enfrontament dialèctic amb tres personatges de l’època –Ramón Menéndez Pidal, Josep Nebot i Pérez i Joaquim Ruyra. A la llum d’una vida dedicada totalment a la ciència i al coneixement, es vol desterrar de manera definitiva la visió d’un Alcover del qual destaquen per sobre de tot les etiquetes de «bosquerol» i «rústic», de «mòdica preparació científica».