Quan Frisch escrivia Andorra l’Europa cultural encara es trobava enfangada en una lenta expiació.Andorra forma part d’aquest examen de consciència. La tesi és evident: un país tranquil i civilitzatsent la pressió propera dels bàrbars del nord. La mirada lúcida de Frisch vol advertir els seusconciutadans del perill de l’autosuficiència de la neutralitat. La Suïssa transvestida d’Andorra noés una torre d’ivori. Si no fos pel record agre de l’Holocaust hi hauria motius per somriure amb laperipècia moral de l’Andri, un jove a qui li fan creure que és un jueu adoptat i a qui, quan les cosescomencen a posar-se difícils, se li comunica la veritat. Es tracta únicament d’un fill il·legítim d’unandorrà de soca-rel, però l’Andri ja ha interioritzat de tal manera la seva falsa condició de jueuque és considerat com a tal pels invasors i, en conseqüència, eliminat. La vida per Frisch no provétant del codi genètic sinó de l’experiència viscuda.