Aquest llibre és un assaig en forma de crònica o una crònica en forma d'assaig. No és una ficció. És l'anatomia d'un instant: l'instant en que Adolfo Suárez va escollir quedar-se assegut la tarda del 23 de febrer de 1981 mentre les bales dels copistes brunzien al voltant seu a l'hemicicle del Congrés dels Diputats i tots el altres parlamentaris, tots menys dos: el general Gutiérrez Mellado i Santiago Carrillo, buscaven refugi sota els ascons. Aquest llibre és la crónica d'aquell gest i la crònica d'un cop d'estat il a crònica d'uns anys decisius en la història d'Espanya.