L’Amèlia és només una de les moltes noies que zumzegen per l’Eixample de Barce-lona. Què hi cerquen? Una oportunitat per a brillar, per a participar de l’escenari tanfabulós com verinós d’una joventut que s’esvaeix precipitadament, ofegada entrel’aparença i l’autenticitat. Aquestes abelles només coneixen el ritme vertiginós de laseva pròpia extinció. La peripècia romantitzada d’aquest ambient ens va descobrint, apoc a poc, el món de l’Amèlia, un context únic on la cultura i l’esnobisme van de bra-cet; on es confonen, darrere d’una façana ridícula, la pretensió, l’aspiració i l’interès.