En aquest llibre Elisabet Abeyà ens narra alguns aspectes de laseva vida professional, des dels inicis de l'escola en català aMallorca als anys setanta del segle passat fins a l'època recent,amb les diferents amenaces que ha rebut l'ensenyament. Dins de laseva traject.ria hi destaca especialment la importància de lanarració oral. Per ella els contes són una eina de comunicacióprivilegiada i carregada de sentit, i no un simple espectacle o unrecurs didàctic per treure'n un profit. Els contes són un regal queens fem els uns als altres, i que ens alimenten possiblement duranttota la vida.Aquest llibre vol «inspirar els qui ara mateix fan de mestres id'adults prop dels infants (familiars, monitors, terapeutes,bibliotecaris...) per confiar en els contes com a mitjà de comunicaciói sobretot per confiar en els infants mateixos», tal com llegim a laintroducció.Les reflexions que aquí s'exposen, esquitxades d'anècdotes de lavida real, ens conviden a plantejar-nos l'ensenyament a fons, ambsinceritat i sense por, fent èmfasi en el llenguatge i en tot el bagatgecultural que aquest ens transmet. A tot el text s'entreveu el respectecap als contes populars, cap a la comunicació oral i sobretot cap alsinfants.