La lògica interna dels mitjans de comunicació respon a uns esquemes que poc tenen a veure amb la solidaritat. L'univers periodístic, on les notícies es produeixen a ritme trepidant i les pressions del poder són constants, no sembla el millor escenari per incorporar informacions que expliquin les causes de les desigualtats del planeta. Malgrat això, i encara que no n'hi hagi prou, algunes ONG i moviments socials han normalitzat la seva presència a la premsa majoritària. Però, quines qüestions de les anomenades 'solidàries' s'han integrat en el panorama comunicatiu? Per què algunes organitzacions socials s'han guanyat un espai mediàtic i per què altres no? Què han fet aquestes entitats per accedir a un terreny que no els era propici? Aquest llibre intenta respondre a aquesta i altres preguntes des d'una doble perspectiva: la del que transmet les informacions al públic i la de l'aspirant a convertir les seves anàlisis, opinions i denúncies en notícia. En un món mediàtic en el qual Internet té cada vegada més influència, els periodistes poden trencar la inèrcia del seu ofici i ser actors més actius de la solidaritat.