La nit del 28 de febrer del 2004, a la Isabel, amb vint-i-quatre anys, li va canviar la vida. Era un divendres i estava sopant amb uns amics. De sobte, va patir un ictus, un accident cerebral. Els músculs se li van destensar, va intentar cridar i... ja no recorda res més. Tot el que va venir, el trasllat a l'hospital, l'ingrés a l'UCI... li ho han explicat més tard. Quan després de tretze dies en coma va despertar, va voler preguntar on era, però ningú l'entenia. Immòbil, sense capacitat per comunicar-se, els metges li van donar el pitjor dels diagnòstics: «No atén ordres.»; i ella, que sí que sentia les ordres, no entenia res. Isabel Palomeque ens explica el llarg camí que ha hagut d'emprendre per reconstruir la seva vida des d'aquell moment tràgic. Ara, sis anys després, gràcies a la tenacitat i l'optimisme ha aconseguit portar una vida activa.