Vivim una crisi alimentària sense precedents: cada dia perdem més pageses i pagesos (són menys dÆun 1% de la població activa), lÆaugment del preu dels aliments no té aturador (els productes bàsics són un 12,2% més cars que fa un any), i la pèrdua de la biodiversitat (un 25%, en les dues darreres dècades a Catalunya) que causa lÆemergència climàtica amenaça la supervivència de molts cultius. El sistema alimentari fa aigües per tot arreu, com explica la investigadora Marta Guadalupe Rivera en aquesta revista. Aquesta crisi ja no és conjuntural, fruit dÆuna guerra, dÆuna plaga o dÆuna situació política o econòmica concreta. Aquesta crisi és estructural i passa, literalment, a casa nostra. A la nostra nevera, al nostre plat, al nostre estómac. No podem despreocupar-nos-en, perquè la manera que tenim dÆalimentar-nos pot ser lÆespurna dels grans canvis que necessitem en aquesta cruïlla de crisis. Ens cal, com proposa el gastrònom Carlo Petrini en les pàgines següents, polititzar allò que mengem i actuar: LÆalimentació sÆha deixat massa temps només en mans dels productors que sÆhan trobat sota la pressió de gr