Alfons Roig (1903-1987) va ser un personatge absolutament singular dins del panorama cultural del País Valencià del segle XX. Un sacerdot tolerant i bon conservador, amant de la vida senzilla i eremita ocasional que va practicar amb devoció, a més d'un cristianisme ecumènic allunyat de les elits eclesiàstiques, la religió de la bellesa artística, especialment la que el lligava a l'art viu, contemporani. Professor en el Seminari Metropolità de Montcada i en l'Escola de Belles Arts de Sant Carles, va ser sobretot un mestre en el sentit socràtic de la paraula: dialogant, ir.nic, obert al seu temps i conseqüent fins a l'obstinació. Este llibre col·lectiu vol retre homenatge a la seua figura i el seu llegat, avivar el record des seus coetanis, aprofundir el coneixement dels que només saben del seu nom ?inscrit en més d'un espai? i proposar el seu exemple a les generacions més joves.