Entre els centenars de milers de persones que van creuar a peu els Pirineus, l?any 1939, hi havia Alexandre Galí i la seva família. S?establiren a Tolosa, tot i que, a partir de la primavera, hi restà sol. Quan retornà a Catalunya, va evitar parlar de la seva experiència a l?exili, i ara tenim l?oportunitat de saber-ne més. En aquest llibre podreu fer-vos una idea de quin recorregut vital va fer Alexandre Galí durant els quatre anys que va viure a l?estranger. Al mateix temps, gràcies als dietaris i cartes familiars, tindrem una panoràmica de l?altra banda de la frontera, una França poc acollidora, perillosa i comandada a distància per l?Alemanya nazi. Tot i això, Alexandre Galí va ser un exiliat afortunat. Va poder treballar colze a colze amb els quàquers (també anomenats Societat dels Amics) i va aprofitar per estudiar. Tanmateix, la vida no era fàcil i cada cop la inestabilitat era més acusada i els canvis, trepidants.Carme Galí és una de les netes d'Alexandre Galí. És llicenciada en farmàcia i la seva professió es desenvolupa dins l'àmbit de l'administració pública sanitària. L'any 2013 començà a buscar informació d'una etapa poc coneguda de la vida d'Alexandre Galí. Arran de trobar una fotografia al Museu Memorial de l'Holocaust dels Estats Units, on va reconèixer el seu avi, Carme Galí va investigar per saber la procedència d'aquesta imatge i com va arribar al museu. La recerca va treure a la llum dades que ajuden a configurar el paisatge, en un sentit ampli, de la Tolosa que va envoltar Alexandre Galí. El seu primer llibre, Alexandre Galí a l'exili, ve a ser un trencaclosques que uneix diferents fonts documentals referides a l'etapa que va des de 1939 fins a 1942, període que Galí va passar pràcticament sol i aïllat de la família.