'Hi ha els prodigis. Vegeu per exemple el cas de Mercè Rodoreda. Un dia, a París, vaig dir-li, amb gran sorpresa seva, que per què no feia versos. Al cap d'un any escrivia els seus extraordinaris sonets sobre passatges de l'Odissea: estic més content d'aquella intuïció que de cap dels meus poemes.' Josep Carner Mercè Rodoreda elaborà, a l'exili, una poesia forta i pura, secreta i penetrant, d'inigualable bellesa plàstica. Agonia de llum és el descobriment, en tota la seva plenitud i abast, d'aquesta faceta desconeguda amb la qual Rodoreda s'erigeix en un referent inesborrable de la lírica universal.