Adéu, Alexandria és un llibre veritablement singular que, en comptes d'unes memòries, podria ser una novel·la. I no per falta de versemblança, sinó perquè André Aciman té el do magistral de descriure qualsevol situació, extraordinària i única o rutinària i comuna, conferint-li un interès fabulós. Adéu, Alexandria també excel-leix a l'hora de descriure amb precisió i claredat el que en podríem dir instantànies universals, és a dir, aquelles experiències, sobretot de la infanresa o la joventut, que tots o gairebé tots creiem haver viscut en primera persona.