Abelard i Eloïsa, escrita el 1994, s'inspira en la llegenda construïda a l'entorn del filòsof i eclesiàstic francès Pere Abelard (segle XII), enamorat en plena maduresa d'Eloïsa, una joveneta de divuit anys, deixebla seva, que correspon del tot als seus sentiments. La tragèdia dels dos enamorats es comença a dibuixar quan es casen en secret; poc després, Abelard du Eloïsa al monestir d'Argenteuil per evitar-li els maltractaments d'un oncle. El combat entre l'amor humà i el diví és el gran tema de l'obra.