"Enfrontar-nos a la foscor dels diumenges a la tarda, als "ho sento, ja he quedat", a la vergonya de demanar taula per a un, o d'anar al cine sol, a les mirades compassives dels altres, a les parelles enamorades que es multipliquen al teu voltant i es mostren mes afectuoses que mai, mes felices, mes somrients...De sobte, el teu cervell nomes veu tot el que vol tant i no aconsegueix tenir, tot el que ha perdut." En el món actual, i sobretot a partir d'una determinada edat, sembla que la solitud s'enten com un fracàs: estar solter, divorciat o separat són situacions que cal evitar, o que hem de superar com mes aviat millor. Pero en realitat, saber estar sol es indispensable i un signe d'autentica maduresa, d'autonomia i de riquesa personal. Silvia Congost, una de les psicologues mes reconegudes del nostre país, ens convida a perdre la por a la solitud. Aprendre a escoltar-nos, a dialogar amb les nostres pors i a calmar-les es el camí que ens porta a tenir una existencia plena i sense imposicions socials. A soles es l'oportunitat d'un aprenentatge que, si el sabem aprofitar, ens servirà per a tota la nostra vida.