Una costa de temporals, de marees 'vives', de naufragis. 'No sé quina força té la droga, però el mar.' ha sentit dir Espinàs a un mariner. També la costa de l'emigració: 'aquí se coge mucho la maleta', li diuen a Camelle.

Hi ha boniques postals de Galícia, amb fars i onades espectaculars que trenquen contra les roques. Però la Costa da Morte que ha vist Espinàs és molt més que això. Ha descobert perquè a Xosé li diuen Xiba, que hi fa, a Muxía, Lorena l'alemanya, l'espai solitari i magnètic, entre terra i mar, del cementiri dels Anglesos.