En el pròleg d'aquest llibre, Josep M. Espinàs diu que les seves últimes narracions de viatges a peu li han fet pensar que aplica a la realitat, instintivament, les tècniques de la novel·lística. "No per afegir fabulacions o pintoresquismes a una realitat que no ho necessita, sinó -i això ho he descobert en Michel Le Bris-, per restituir a la realitat la seva dimensió novel·lesca. Perquè la vida real, observable, és plena de personatges que semblen de ficció, d'escenes teatrals i de seqüències cinematogràfiques".Això és el que Espinàs s'ha trobat quan caminava, de poble en poble, per l'Aragó del Somontano: gent i situacions imprevisibles, experiències recollides amb tanta fidelitat com traça narrativa.