La xarnera* és la peça imprescindible per a poder obrir els espais closos. Amb els seus dos batents i lÆeix que els uneix, aquest petit mecanisme, que sempre resta a la penombra, és la peça clau per airejar els ambients enrarits i obrir el trau de llum del porticó. En la foscor de la penombra hi habiten pors i planys, individuals i col·lectius. Xarnera és una immersió en aquesta obscuritat, en un intent de treure lÆentrellat del funcionament dels processos de canvi personals i socials. El poemari transita per temes tan diversos com les relacions interpersonals en lÆera digital, la importància del fet col·lectiu, o la crítica social, al bel·licisme i a lÆexplotació abusiva de les persones i els recursos. I ho fa des dÆuna aproximació juganera, punyent, i potser ens atreviríem a dir propera al neodadaisme. *xarnera és el nom que sÆutilitza a terres gironines per denominar la frontissa.