Rafael Tasis i Marca (Barcelona, 1906 - París, 1966) desplegà una intensa i prolífica activitat literària com a narrador, dramaturg, assagista, historiador, periodista i traductor. Començà a escriure a La Mainada i, després, a La Publicitat, Mirador o Revista de Catalunya. S'estrenà com a novel·lista amb Vint anys (1931). De retorn de l'exili parisenc el 1948, publicà Sol ponent (1953), Abans d'ahir (1956) i Tres (1962), i fou pioner en el gènere policíac amb La Bíblia valenciana (1955), És hora de plegar (1956) i Un crim al Paral·lel (1960). Col·laborà de manera assídua en les revistes de la diàspora, quan la premsa en català era prohibida al país. És autor, també, d'un Diari íntim. Escrits autobiogràfics (2011).Quan tenia quinze anys, el 1922, Rafael Tasis va començar a escriure el primer diari de la seva vida. Cada dia, festa i feina, escrivia una pàgina de la llibreta que hi va destinar. Molt unit a la família, hi registra les celebracions festives, les visites als parents o les anades al teatre i al cinema i, és clar, les inquietuds més íntimes. Alhora, des d'una mirada càndida, hi reflecteix el batec de Barcelona, situada en la cruïlla entre tradició i modernitat. Políticament, el joveníssim Tasis s'hi mostra un catalanista abrandat, entusiasta del nacionalisme irlandès i partidari de la plena sobirania política de Catalunya. Lector voraç, hi fa gala d'una forta vocació literària i hi desplega múltiples projectes d'una ambició titànica, que apunten, incipientment, cap a la poesia, la narrativa i la crítica. Aquest primer diari mostra, en definitiva, com es conforma el Tasis escriptor.Quan tenia quinze anys, el 1922, Rafael Tasis va començar a escriure el primer diari de la seva vida. Cada dia, festa i feina, escrivia una pàgina de la llibreta que hi va destinar. Molt unit a la família, hi registra les celebracions festives, les visites als parents o les anades al teatre i al cinema i, és clar, les inquietuds més íntimes. Alhora, des d'una mirada càndida, hi reflecteix el batec de Barcelona, situada en la cruïlla entre tradició i modernitat. Políticament, el joveníssim Tasis s'hi mostra un catalanista abrandat, entusiasta del nacionalisme irlandès i partidari de la plena sobirania política de Catalunya. Lector voraç, hi fa gala d'una forta vocació literària i hi desplega múltiples projectes d'una ambició titànica, que apunten, incipientment, cap a la poesia, la narrativa i la crítica. Aquest primer diari mostra, en definitiva, com es conforma el Tasis escriptor.