Després de dotze anys sense saber res l’una de l’altra, la Sara, que ha emigrat a Dublín i viu allunyada dels fantasmes del passat, rep una trucada de la Lejla, que li demana que torni a Bòsnia i l’acompanyi a buscar el seu germà, desaparegut durant la guerra. Juntes aniran amb cotxe de Mostar a Viena en un viatge que, més que un retrobament inofensiu entre dues velles amigues, serà un camí a un cor de les tenebres profundament balcanitzat. Aquesta road trip literària és una novel·la brillanti devastadora que, amb un llenguatge subtil i autèntic, retrata la relació complicada entre dos personatges inoblidables i ens mostra, sense por dels tabús, com els traumes dels conflictes ressonen al llarg dels anys.Vladimir Arsenić – «Lana Bastašić té una de les veus literàries més autèntiques de l’antiga Iugoslàvia. La seva prosa, centra­ da temàticament en la recerca de la identitat en una societat posttraumàtica i en transició, aconsegueix connectar amb el lector directament i es caracteritza per dos trets aparentment oposats: una fluïdesa que permet endinsar­s’hi de manera im­ mediata i una complexitat que li donen diverses capes plenes de significat.»Enver Kazaz – «La narració de Lana Bastašić ens mostra que, després de la caiguda de les utopies, l’única frontera que en­ cara no hem travessat és el nostre propi univers interior, on les peces disseminades del nostre fràgil jo ens poden ajudar a reconstruir la nostra existència esquinçada. Bastašić escriu amb un llenguatge subtil molt difícil de trobar i amb un estil que associem immediatament amb la millor literatura.»Jasmina Vrbavac – «La confluència dels universos de Lewis Carroll i d’Elena Ferrante en un País de les Meravelles bal­ canitzat. No hi ha nit més fosca que la que travessen aquestes dues amigues. A mesura que l’Alícia s’endinsa al ventre dels somnis, Atrapa la llebre dibuixa una taca de Rorschach d’una infantesa, una amistat, un amor i un país. Aquesta és la pri­ mera novel·la de la nostra literatura que tracta l’amistat feme­ nina en la seva versió no del tot romàntica. Ja tocava, en ple segle xxi, que al nostre panorama literari aparegués una obra com aquesta sobre la relació complicada però fascinant entre dues persones oposades però connectades des del naixement.»Lidija Nikolić – «Lana Bastašić no necessita recomanacions. La seva obra parla per si mateixa. N’hi ha prou de llegir­la per entendre que fins i tot els nostres escriptors més veterans tenen molt a envejar­li.»Teofil Pančić, Vreme – «Lana Bastašić podria molt ben ser la gran esperança de la nostra escena literària.»Polja – «Tot i que escriu sobre relacions interpersonals en una societat postbèl·lica que no entén les noves generacions i que ha perdut els valors, l’autora no jutja mai directament a ningú. No mostra rancor ni ràbia, sinó que deixa al lector llibertat per decidir. La guerra, present com un fet que ha deixat la societat ferida, n’ha remodelat els valors i ha provocat turbulències internes, es descriu sempre a partir de les seves conseqüències, mai de forma explícita.»Vox Feminae – «Bastašić és una escriptora jove però madura amb un arbre literari amb moltes anelles. No hi ha dubte que se l’ha de considerar una de les principals protagonistes de la nostra escena literària.»Alla Tatarenko, Letopis Matice Srpske – «Lana Bastašić ha escrit una història de creixement i de recerca de la identitat apassionant i dinàmica. La novel·la tracta d’una generació que durant la guerra dels Balcans dels noranta eren nens i que, en bona part, han marxat a l’estranger buscant una vida millor i, sovint, una nova identitat. La crítica literària ha reconegut de bon principi la importància del tema que tracta, el seu ta­ lent narratiu, les perspectives literàries que obre i la forma de plantar cara als tabús. Crnjanski va escriure que potser no som conscients de “l’estimat i talentós fill que habita a l’estranger”, i Bastašić ens demostra que aquest fill talentós, al capdavall, era una filla.»