La paternitat fa temps que va deixar de ser un acte fortuït. Abans saprenia a ser pare i mare amb el dia a día: amb lexperiència es tirava endavant i un sen sortia com bonament podia. Avui no. Avui ser pares és una decisió presa a consciència, planificada al detall, que requereix formació continuada i que cal exercir amb responsabilitat, pressió constant i por del fracàs. La paternitat sha professionalitzat. Gregorio Luri vol combatre aquesta idea i apostar per recuperar el sentit comú i posar en valor la saviesa pràctica de les famílies. Es tracta daprendre dels encerts i dels fracassos, i sobretot es tracta de tenir la seguretat que, passi el que passi, no hi ha res més important que lamor recíproc.

Gregorio Luri evita aconsellar i alliçonar. Amb un punt dhumor i dironia, pretén convidar a la reflexió sobre lart deducar, des dels petits hàbits fins als principis morals.