Aquest volum, publicat per primera vegada el 1974, recull elsquatre títols –Temps d’estrena, Els infants de Riella, La Genti el Vent (Premi Víctor Català, 1966) i L’arrel de Panical– queViladot dedica a evocar el món de Riella, el seu Agramuntnatal convertit en mite. L’obra s’inicia amb l’estrena vitalde l’autor, prossegueix amb el món dels infants, continuaamb el món dels adults i acaba amb les noves realitats queconstitueix la migració. Amb un estil directe i poètic, pled’ironia, sarcasme i tendresa, l’autor fa una rememoracióvivíssima d’una gent que ha deixat un testimoni històricque, si bé és minúscul per la seva dimensió geogràfica, ésineludible a l’hora de traçar els esquemes fonamentals deltarannà del país.Guillem Viladot (Agramunt, 1922-1999). Poeta, escriptor i apotecari. Precursor de la poesia concreta a Catalunya, també va cultivar la narrativa i l’assaigen una extensa carrera literària iniciada el 1959 amb Temps d’estrena. Des del seu Agramunt natal va dedicar-se a l’edició de llibres de poesia experimentali a la confecció de poemes visuals que ell anomenava Objectes de Companyia. Durant els anys noranta, va obrir a Agramunt Lo pardal, la Casa de la Poesia Visual, espai que avui acull la Fundació Guillem Viladot, dedicada a preservar la seva obra i memòria i a donar veu a les pràctiques artístiques més lligades al nostre present.