Col·lecció «cadup» número 27.

Movedís, l’infern no s’amagamai del tot, no sempre es mostra.És un buit impenetrable que ens envolta,un pes que no ens acaba d’esclafar.És un silenci sord—no pas la paraula silenciada,sinó l’absència de mots i de raó.L’infern és basca, és neguit i avorriment,un clot que amenaça d’engolir-nossense ser encara prou gran.L’infern és la cridòria—l’absència de mots i de raó.La incomprensió que treu el cap.L’infern és inestable, escorredís,un lloc indefinit que a voltes se’ns arrapa.A voltes són els altres.Semblarà que són les nostres pors.Però no.L’infern no som nosaltres.