La Història dels moviments nacionalistes sintetitza la lluita de nombrosos .pobles europeus i dels seus moviments d'emancipació nacional. Al llarg de les pàgines que componen el llibre, Rovira analitza diversos països com Finlàndia, Polònia, Lituània, Flandes, Creta, Hongria, el País Basc i Catalunya, entre altres nacionalitats sense Estat propi que pugnen per aconseguir o consolidar la seva independència.

En aquesta obra, que manté plenament la vigència al cap de gairebé un segle d'haver estat publicada per primera vegada, Rovira i Virgili aborda la història des d'un punt de vista científic, a partir d'una concepció nacionalista moderna i progressista.

Rovira, en un text cabdal que ha esdevingut un clàssic i una obra fonamental per a tots aquells que vulguin conèixer les bases històriques dels nacionalismes contemporanis, proposa un nou mapa d'Europa, que no té res a veure amb la realitat caduca dels imperis ni dels estats que oprimeixen les nacions petites. Rovira situa Catalunya en el context polític internacional de l'època i reivindica el paper de les organitzacions obreres en la defensa de la causa de les nacions sense Estat.Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 1882 -Perpinyà, 1949). Polític, historiador, perio-dista i polític. Destacat representant del catalanisme d'esquerra, va fundar el 1922 Acció Catalana i, posteriorment, el 1930, Acció Republicana de Catalunya. Un any després, el 1931, s'incorporà a Esquerra Republicana de Catalunya. Fou vicepresident del Parlament català durant la Guerra Civil i conseller de la Generalitat en l'exili. El 1946 es va instal·lar a Perpinyà, on va escriure diversos llibres que van aparèixer amb caràcter pòstum. Com a periodista i redactor en diverses publicacions, es va especialitzar en política estrangera i en història nacional catalana. Va col·laborar en El Poble Català, L'Esquella de la Torratxa, La Nació, La Veu de Catalunya, La Publicitat, La Humanitat i Meridià, i va fundar i va dirigir, el 1924, durant la dictadura de Primo de Rivera, la Revista de Catalunya, tribuna d'expansió i defensa de l'alta cultura catalana. Va escriure extensament sobre el fet nacional català i, entre els seus llibres, cal remarcar La nacionalització de Catalunya, El nacionalisme i Nacionalisme i federalisme. La seva monumentat Història nacional de Catalunya constitueix la primera síntesi moderna del passat català, malgrat que l'esclat de la Guerra Civil la va deixar inacabada.