"Un exercici de bellesa ple de paradoxes i de paraules a mig dir" (David Castillo)

La poesia de Teresa Colom produeix un gran impacte en el lector pel caràcter íntim i narratiu dels seus poemes, per la combinació del realisme quotidià amb la fuga fantàstica, i per la delicadesa amb què aborda qüestions punyents, com ara la família, la mort i la bogeria.

Mai m’havies ofert paraules tan sentides

com aquelles mans amb què estrenyies les meves,

privat de la parla.

Va caldre, papa, que tu fossis fill

i jo mare

perquè l’esfera del rellotge xuclés números i agulles

i li mostrés a la consciència un altre cercle.

Biografía del autorTeresa Colom (La Seu d’Urgell, 1973). Poeta i escriptora andorrana. Llicenciada en Ciències Econòmiques per la UPF. Ha publicat els poemaris Com mesos de Juny (2001, Premi Miquel Martí i Pol del Govern d’Andorra), La temperatura d’uns llavis (2002), Elegies del final conegut(2005), On tot és vidre (2009, Talent FNAC 2009) i La meva mare es preguntava per la mort (2012). El 2010 estrenava 32 vidres, muntatge poeticoteatral. També ha estat codirectora artística de Barcelona Poesia. El 2015 va publicar el llibre de relats La senyoreta Keaton i altres bèsties (Empúries, premi Maria Àngels Anglada 2016), que s’ha traduït al castellà (2018), al francès (2020) i al mandarí (2021). La seva primera novel·la, Consciència (Empúries, 2019), també es publicarà en castellà (2021) i italià.