«Aquesta és la història d'un enrenou habitual: anar a la recerca del quadern ?de vegades un, de vegades més? o la llibreta que estan sempre oberts com una habitació sense clau; tornar al meu lloc de treball, posar-los davant meu, la mà indecisa sobre el bolígraf, les paraules encara sense vol, amb les vés-les recollides; de què parlar; què consignar; la taca dels dies fent-se ja ombra sobre una pàgina? Sento per fi lliscar-se la punta cruixent del bolígraf raspant el paper i m'apaivaga molt aquest rumor de confidència. Aquesta resposta al murmuri del món. Pot haver-hi velocitat valenta o esborradures alegres i despreocupados. També excursions cegues amb paraules que mai sé on acabaran. Dóna el mateix. Jo vaig darrere d'elles, deixant-me portar llaminerament. Així ha estat de sempre i així segueix sent en la meva vida, envoltada de quaderns que els meus bons amics em van portant dels seus viatges (Xina, Perú, Itàlia, Egipte, Turquia) o que troben en la rematada d'una casa familiar o en la tenda d'un poble perdut, entre estris improbables. Els he demanat, en tot cas, que parin ja. Tinc material de sobres per seguir emplumando la resta dels meus dies ?i encara dues reencarnacions més? amb anotacions que donin fe, alguna fe, del que vinc sabent de mi mateix. I d'alguns altres.»