El feminisme, l'estètica, la cultura popular i la consciència americana són els grans eixos d'aquest llibre; un còctel que ens porta feliços resultats. Per exemple, quan el règim estètic s'imbueix de feminisme, en una interessant variació del problema de Antígona. Un reguero d'idees suggeridores que ens condueixen a l'objectiu últim de l'autora: discutir el cor de la teoria populista i ampliar el pensament de Laclau. En El cercle màgic de l'Estat Cadahia defineix el populisme com el ?arriscar-se a construir una forma estatal en sintonia amb la irrupció de les masses populars en la política?, és a dir, suspèn el tradicional antagonismo entre Estat i poble: el popular no és extern a l'Estat ni aquest s'organitza al marge de la seva capacitat d'influir al poble. Aquí han de treballar juntes totes les tradicions que aposten per la destinació conjunta de l'Estat i la democràcia com el conflicte decisiu de la política present i futura. «En aquesta lluita, aquest llibre marcarà una adreça que serà molt representativa de la intel·ligència euroamericana del futur. En realitat, marca una agenda per al pensament que ve i serà llegit pels intel·lectuals d'un costat i un altre de l'Atlántico. En aquest sentit, m'atreveixo a dir que la passió filosòfica, teòrica i afectiva de l'autora la destina, sens dubte, a convertir-se en una pensadora líder de la seva generació». (Del pròleg de José Luis Villacañas)