Una història sobre la necessitat d'escapar dels altres i d'un mateix, sobre l'abandó, l'amor i els masclismes. Sobre allò que es diu, allò que s'insinua i allò que calla. Sobre la mentida i les diferents violències que enfrontem. No explicar tot, novel·la de no ficció, presenta la saga dels Monge, al mateix temps que explica la història del país que van habitar. L'avi, Carlos Monge McKey, descendent d'irlandesos, fingeix la seva pròpia mort, fent esclatar la pedrera del seu cunyat. El pare, Carlos Monge Sánchez, trenca amb la seva família i amb la seva pròpia història per anar-se a Guerrero, on, convertit en guerriller, lluitarà al costat de Genaro Vázquez. El fill, Emiliano Monge García, naixerà malalt i viurà els seus primers anys hospitalitzat; serà considerat el feble de la família, i això li impulsarà a crear un món de ficcions que amb els anys s'anirà fent més i més complex i del que després ja no podrà escapar, més que escapant de tot. Amb No explicar tot, Emiliano Monge aconsegueix explicar un país a través de la intimitat d'una família i d'una fugida. Ressenyes: «És, senzillament, un llibre fabulós, gairebé 400 pàgines de literatura veritable, de la qual chorrea vida i metàfora, perquè la vida en els llibres sempre és una metàfora, quan són bons.» Alberto Olmos, El Confidencial «Emiliano Monge va triar abraçar als seus morts, a les seves morts, per comptar-les amb tot el virtuosisme i l'ambició amb que ahir s'inventaven novel·les. El resultat és un sorprenent joc d'ombres i llums personals que constitueixen sense dissimulo un fresc en carn viva de la història de Mèxic. És també una història d'homes sols i de pares també sols que enfronten de manera sempre insòlita i pròpia les obligacions de l'herència.» Rafael Gamucio, Babelia «Podria dir que és el seu millor llibre fins al moment perquè queda vibrant en la punta dels dits varis dies després d'haver deixat de doblegar les cantonades de les seves pàgines.» Paulette Jonguitud, Lletres Lliures «Una enlluernadora novel·la [...]. No explicar tot, el títol, s'ajusta precisament a aquesta ambició: novelar no és esgotar els registres d'una vida en una o dues consignes sinó posposar, il·luminar unes quantes porcions, fer creure que el llegit pot prendre l'aparença de la veritat.» Roberto Pliego, Mil·lenni «L'obra més ambiciosa i emotiva d'Emiliano Monge. Una novel·la sense ficció però articulada amb un arsenal enlluernador de recursos narratius.» Antonio Ortuño, Babelia