«Geai portava morta dos mil tres-cents quaranta-dos dies quan va començar a somriure.» Així comença Geai, amb un somriure alliberador, transgressora, valenta. Així la descriu Christian Bobin: «El seu somriure allibera al gel de la seva foscor, el seu somriure allibera al món sencer de la seva foscor». Albain, un nen de vuit anys, es troba amb aquest somriure que canviarà per sempre la seva vida. Albain creix, i ho fa en companyia de Geai, o el que és el mateix, en companyia de la veritat. «La veritat és increïble» per Bobin. Aquesta proximitat a la veritat fa de Albain un noi diferent, algú que busca el seu lloc al món, que vol mirar el món amb el llanço de qui ho veiés per primera vegada, que posés un nou nom a totes les coses. Per Albain «no estar al món no és un problema ?és justament una gràcia». Geai no necessita molt per fetillar-nos, un nen de vuit anys, una noia amb un vestit vermell de cotó sota el gel i la vida, una vida que «és un regal els fins llaços del qual deslligo cada matí, en despertar-me». Albain creix i es fa un home, un home que viu plenament, com tots podríem viure. «Pugues una somriure canviar el rumb d'una vida? Pugues una somriure, sabent que no dura més que una desena de segon, ser tan sòlida com per sostenir una vida sencera, anys i anys?» Potser les coses més sòlides de la nostra vida mai puguin arribar a veure's ni a tocar-se, simplement estan aquí. Ho sabem. Per a Jorge Luis Borges l'infinit és un moviment circular que sempre condueix al començament. Aquest petit text poètic és un fragment de infinitud. Christian Bobin, nascut en 1951 en Creusot, França, és un escriptor i poeta poc conegut encara a Espanya, però d'una llarga i reconeguda trajectòria a França, on ha estat guardonat en 2016 per la Académie Française pel conjunt de la seva obra poètica. És autor d'obres en les quals els títols s'il·luminen els uns als altres, com els fragments d'un sol puzle. Escriu en petits formats, petits llibres, plens de buit, d'espai té més de seixanta obres publicades a França. En 1993 el seu llibre El Bajísimo obté el Prix donis Deux Magots i ho treu de l'anonimat en què havia estat escrivint fins a aquest moment. En castellà és possible trobar ja traduïdes, les següents obres: Autoretrat amb radiador, Un simple vestit de festa, Les ruïnes del cel, La més que visqui, Elogi del no-res, Negre clar, La dama blanca, El Bajísimo, La presència pura, Ressuscitar, Un assassí blanc com la neu, L'encant senzill i L'home alegria. Christian Bobin és un home de Silenci, que mira atent i sorprès el present i a través d'aquesta mirada pot contemplar la vida tal com és, expressant-la amb aquesta mateixa bellesa i levitat que la vida conté. La poesia de Bobin és breu, lleugera, perquè com ell diu: ?Cap llibre hauria de ser més pesat que la llum. Cap escriptura hauria de fer més soroll que un somriure?. Tots els seus llibres aprofundeixen en l'autèntic sentit de la vida i contagien confiança i ganes de viure.