En 1040, els exèrcits de Bizancio tracten de reconquistar Sicília, en poder dels Àrabs. Durant el setge a Taormina, que se li resisteix a Harald, el terrible cap varego que encapçala les tropes bizantines, un normando anomenat Tancredo i Étienne, un jove monjo llegat del Papa, li ofereixen els serveis de la seva reduïda tropa de mercenaris. A petició de Étienne, Tancredo s'apropa a Harald per proposar-li un tracte: provocarà la caiguda de Taormina en tres dies a canvi de les riqueses de la ciutat. Encara que és conscient que Tancredo està en situació d'obrar semblant prodigi, Harald no es fia d'aquest home els ulls del qual revelen que «ha creuat l'Infern» i el misteriós passat del qual va ressorgint a poc a poc... Per què li ha convertit l'Església en un arma al servei de Déu?