Símbol inqüestionable d'integritat moral i força vital, Antígona és una de les figures mitològiques més tractades en la història del pensament. A ella, escrivia María Zambrano (1904-1991) en 1948, «no podem deixar de sentir-la», doncs «la tomba de Antígona és la nostra pròpia consciència enfosquida». La pensadora mai va abandonar el seu interès per aquesta heroïna, la tràgica història de la qual, narrada per Sófocles en la tragèdia homònima, tanca nombrosos assumptes que Zambrano va tractar amb fondària al llarg de la seva trajectòria intel·lectual: l'estreta línia fronterera entre filosofia i literatura, el caràcter social i polític de la llibertat, l'ús i abús del poder, l'exili o el protagonisme del femení. Introducció de Marifé Santiago Bolaños. [Aquesta edició reprodueix la fixació del text que va fer Sebastián Fenoy Gutiérrez en el Vol. III de les OO.CC. de María Zambrano, 2011.]