S'aborda en aquest llibre l'estudi de la vida, l'obra i la significació de Velázquez a través d'una àmplia varietat de temes i perspectives, des de l'etapa inicial de la seva carrera i els problemes atributius que plantegen dos quadres que es relacionen amb ell fins a la recepció de la seva pintura: artistes, crítics, historiadors, literats, museòlegs o el públic anònim desfilen per les seves pàgines per explicar el lloc que ocupa el sevillà en l'imaginari de la cultura occidental. Velázquez va dedicar la major part dels seus esforços a la seva faceta de retratista cortesà, analitzada aquí des del punt de vista de les fórmules de representació que va ser adoptant, fruit sempre d'un compromís entre els reptes estètics, la cultura cerimonial de l'època, els ideals polítics, la tradició i les expectatives que generava la representació del rei i el seu entorn. Entre retrat i retrat, el sevillà es va apropar a la «pintura d'història», camp en el qual va fer gala d'extraordinària originalitat a través de narracions complexes construïdes amb una tècnica diferent i original. Va ser aquí on va expressar de manera més explícita la seva postura davant la tradició pictòrica i el paper que desitjava exercir dins d'ella. A través dels catorze textos que componen aquest volum, l'autor planteja una de les reflexions recents més precises sobre la figura de Velázquez i el significat de la seva obra.