La solitud era això és la història d'una dona Elena Rincón que inicia, a partir de la mort de la seva mare, una lenta metamorfosi cap a l'alliberament a través d'un dolorós aprenentatge. La mirada cada vegada més humanitzada d'un detectiu i el progressiu allunyament del seu marit seran elements essencials d'aquest camí de perfecció. Dotat d'un talent narratiu que sap fer del quotidià l'inici de l'angoixant, Juan José Millás ens ofereix una estripada crònica on no falta el reflex de les actituds d'els qui, després d'una militància d'esquerres, han substituït la ideologia per la targeta de crèdit. Un omnipresent paisatge urbà és el contrapunt dels sentiments de la protagonista, que es troba en una cruïlla l'única sortida de la qual sembla ser aprofundir en el propi aïllament.