Per a les generacions de postguerra el cinema era la sortida més poderosa a altres mons, una porta a la llibertat i la imaginació. Alguns van arribar a fer professió d'aquella afició, com José Luis Garci, que parafrasejant la novel·la de Francis Scott Fitzgerald, encara que optant per un paradís menys espiritual, el galliner de les sales de cinema, reuneix una sèrie de textos literaris on aborda la seva passió per les pel·lícules i el món entorn del cel·luloide. Records d'infància i joventut, anàlisis crítiques sobre gèneres com el kitsch, records d'actors i pel·lícules? Tot serveix A aquest costat del galliner, zona on es col·loca l'espectador, ansiós que li facin somiar en Technicolor i Cinemascope, per retre homenatge a un món de pel·lícules i sales de cinema que omplien de luxe i glamur els principals carrers de les ciutats, com la Gran Via madrilenya.