Santiago Ramón y Cajal (1852-1934), premi Nobel de Medicina en 1906, ha estat el millor investigador de l'Espanya contemporània, una figura la grandesa de la qual és difícil d'exagerar. La seva obra Els tònics de la voluntat és, per la influència que ha exercit, una de les de major transcendència de quantes ha produït la ciència espanyola als últims segles, i la seva vigència no s'ha vist atenuada pel pas dels anys. Reeditada contínuamente des de la seva aparició, en espanyol i en nombrosos idiomes, des de l'alemany fins al japonès, Els tònics de la voluntat segueix sent considerada avui com una obra indispensable per científics de tot el món. Existeixen innombrables testimoniatges de lectors a els qui aquesta obra ha marcat per a tota la vida, des de Juan Negrín fins a Ortega i Gasset, o que van considerar aquests consells «lluminosos i incomparables». Els tònics de la voluntat és també un text autobiogràfic i una obra polivalent, l'interès de la qual transcendeix l'àmbit de la investigació científica: molts dels seus consells són d'aplicació quotidiana per tots els interessats en l'aventura de l'esperit humà. Aquesta nova edició que avui presentem, a càrrec de Leoncio López-Ocón -autor de Breu història de la ciència espanyola-, té un especial valor afegit per la seva abundant documentació escrita i gràfica entorn de l'obra i al seu autor, per la seva actualització bibliogràfica i pel nou material que afegeix, com dues entrevistes a Cajal (una d'elles sobre la Primera Guerra Mundial, en la qual Cajal mostra una sorprenent lucidesa premonitoria). Algunes cites sobre el llibre: «Cajal pertany al panteó dels grans de la ciència de tots els temps, en companyia de Galileu, Newton, Darwin, Einstein i molt pocs més» (Pablo Jáuregui, Llegir); «Un plaure de l'esperit» (José Javier Etayo, El Cultural); «La ciència de Cajal es va avançar tant al seu temps, que no solament segueix vigent, sinó que pot considerar-se un programa per la neurociencia de les properes dècades» (Javier Sampedro, Babelia)