ROBERTO FERNÁNDEZ RETAMAR (l'Havana, 1930) és una de les veus indispensables en el procés de la poesia hispanoamericana contemporània. Associat en els seus inicis al grup literari Orígens, Retamar s'incorpora en els anys seixanta a l'intens corrent del col·loquialisme -al costat de poetes com Ernesto Cardenal i Juan Gelman-, i en termes d'Ángel Rama, "alambica aquesta poesia de l'avui dins d'una centenària cultura poètica elaborant un producte d'incessant risc". La seva trajectòria ha estat reconeguda molt primerencament per autors com José Lezama Lima, Cintio Vitier, Fina García Marruz, Alejo Carpentier, Mario Benedetti o José Emilio Pacheco, i l'excel·lència i projecció de la seva obra li han donat ja la condició dels clàssics. Des del vers cisellat amb mestratge dels seus primers lliuraments fins a la "prosa trencada" dels seus últims poemes, són signes de la seva escriptura el fervor humanista i el compromís amb el seu temps, la conjunció de cubanidad i universalisme, la transparència i la musicalitat, el suau humor i la malenconia, la ironia serena i l'intimisme transcendent. Com ha escrit Jorge Luis Arcs, la poesia de Retamar "quedarà com un dels testimoniatges més lúcids, més commovedors de la nostra època".