Al llarg de les seves múltiples conferències, llibres i articles, Jorge Wagensberg s'ha trobat amb que l'essència de les seves aportacions podria sintetitzar-se en un pensament afortunat. Altres vegades, les classes, els seminaris, les converses o les lectures cristal·litzen en una sentència que atrapa la qüestió primordial. Per fortuna per al lector, ell ha anat recopilant-les en un quadern aparti. Com ens explica en el pròleg, «són frases que concentren bé una idea. Quan una d'elles funciona, la repeteixo o la repeteixen amics i col·legues. I així, per una selecció més natural que artificial, els pensaments compactes acaben guanyant-se el lloc. Avui gairebé desconfio de les idees que no poden formular-se en una sola frase». Podria dir-se, doncs, que aquesta col·lecció d'aforismes és el resultat de trenta anys dedicats a preguntar-se i explicar-se la realitat. La seva disposició en quatre parts suggereix un setge ordenat a quant ens intriga del nostre complex entorn: la Realitat («és l'atzar un producte de la nostra ignorància o un dret intrínsec de la naturalesa?»), la Vida («un rar estat de la matèria inerta»), el Coneixement («una representació finita d'una complexitat infinita transmissible per via no genètica») i la Civilització («l'ètica és l'estètica del comportament»). A estones vademécum de reflexions autosuficients, per moments petit tractat amb mínims desenvolupaments lògics, aquests cinc-cents pensaments sobre la incertesa sorprenen pel nou de la seva perspectiva i per l'agudesa amb què tracten de l'atzar i del temps, de l'art i de la ciència com a formes complementàries de coneixement, o de la convivència i la transmissió de saber com a pilars d'una comunitat civilitzada.