L'amor entre un científic i una jove empresària vídua sofreix el mateix tipus de ferides que ell tracta de combatre en les seves investigacions. Només que tampoc aquestes investigacions ho tenen fàcil en un país asfixiat que recorda i fa aflorar ferides pròpies. L'única sortida és l'amor, i l'amor se segueix complicant en una trama que no deixa respirar: el seu erotisme tenebrós es fonamenta en el que la semblança física té de més mecànic i desvelador del passat. El tennista argentí, guanyadora del XLIX Premi Internacional de Novel·la Curta Ciutat de Barbastro, és una història de terror no explícit sobre la condició humana en els seus detalls. L'exactitud i el contrapunt formals sostenen una atmosfera desasosegante, capaç d'un desolat humor sadorromántico. Álvaro García (Màlaga, 1965) és doctor en Teoria Literària, traductor de literatura anglesa, professor universitari, autor dels assajos Poesia sense estàtua (2005) i Parar-nos i mirar (2009), i d'una obra poètica reconeguda amb els premis Hiperión i Loewe i que inclou títols com a Intempèrie (1995), Pel que no existeix (1999), Ser sense lloc (2014) i El cicle de l'evaporació (2017).