«Aquesta és la part més crua dels aplecs de notis que durant vint anys de 1936 a 1956 jo escrivia per a la meva tot sol, constituint així una mena de dietari molt íntim. Els pàgines que el componen no foren pas confegides certament per ser publicades. Nascudes del 1946 al 1953, són filles d'una gran esperança fallida: la que jo tènia com altres incomptables espanyols de veure redre¬çada una dels més abominables iniquitats del nostre temps: l'esclafament brutal de tota llibertat a Espanya. Avesat per la meva professió de periodista a observar i comentar al dia la vida pública del meu país i la del món, un cop acabada el 1939 la darrera Guerra Civil És¬panyola passada totalment a l'exili i sense barrejar-em per cap de bestiar en l'esgarrifosa matança, ni amb els uns ni amb els altres, vaig trobar-em que aquí havia estat arrasa¬ dóna tota opinió lliure: els diaris eren convertits en òrgans de propaganda oficiosa, dirigits i controlats pel Govern, i els periodistes, enregimentats, en agents de la dictadu¬ra. Debolida de soca-rel la meva professió, no em quedà altre remei que fer-em'n una de nova. Un instint irrepri¬mible, però, m'empenyia sovint a continuar comentant, ni que fos tot sol, els esdeveniments. Aquestes medita¬cions solitàries són articles nonats.»