En Estravagario rebroten les extravagancias de tota una vida, les muntanyes i riberes de l'experiència, per tornar a la saviesa material, sense lligams, del present infinit i ressorgir amb el brío del nou.
Aquest poemari ineludible irromp com el llindar fronterer d'una nova etapa nerudiana, que en els últims lustres de la vida del poeta va sorprendre a tots amb una sorprenent i movedissa varietat. Neruda desplega en un dels seus llibres centrals el fonament d'una ampliació de la seva visió del món i els seus plantejaments poètics, el desplegament dels quals presidirà la fase final de maduresa de la seva creació.