«La meva mare és va ofegar la nit del 23 de maig, el dia del meu aniversari, en el tram de mar davant de la localitat que anomenen Spaccavento...» Així comença L'amor que molesta, la novella que va revelar el talent d'Elena Ferrante, l'autora italiana més elogiada dels últims temps. La trama roda a l'entorn de la relació entre la Delia i la seva mare Amalia, una relació mare-filla excavada amb crueltat i passió. Què li va passar a l'Amalia? Qui estava amb ella la nit en què va morir? Va ser en realitat la dona ambigua i insaciable que la seva filla sempre havia imaginat? La investigació de la Delia serpenteja per un Nàpols plomís que no dóna treva, transformant una experiència de turments quotidians familiars en un thriller domèstic que talla la respiració. Elena Ferrante és el pseudònim d'una autora nascuda a Itàlia, que s'ha mantingut al marge dels cercles literaris i de la qual no coneixem cap detall biogràfic. Després de L'amor que molesta, que Mario Martone va portar a la gran pantalla amb èxit, va editar el segon volum de la trilogia, Els dies de l'abandonament, i posteriorment el tercer, La filla fosca; tots tres publicats a la collecció Port Bo de Navona. El 2011 va escriure la tetralogia que la va convertir en un fenomen literari, formada per L'amiga genial, Història del nou cognom, Una fuig, l'altra és queda i La nena perduda. Al llibre La frantumaglia (Navona, 2017) explica la seva experiència com a escriptora.